Actualitzar la comarca del Baix Penedès

Si existeix una comarca a Catalunya s’ha transformat més des del 1987, any en que es van establir com a tals, aquesta és el Baix Penedès.
Que la resta de Catalunya no sigui conscient d’aquest fet és preocupant, però esdevé crític quan des de la nostra pròpia comarca no en som conscients.
L’any 1987 el Baix Penedès venia considerat com una comarca que podia tenir una certa continuïtat amb el model comarcal del 1936, a nivell d’estructura socioeconòmica. Tot i que ja es començava a dibuixar una tendència, en alguns municipis més pronunciada que en d’altres, cap a una transformació socioeconòmica dels municipis en particular i de la comarca en general.
La pressió humana sobre el territori s’ha produït amb una virulència difícil de comparar. Aquest fet ha estat determinat per la geoestratègica localització de la nostra comarca. Un territori situat a menys d’una hora de l’àrea metropolitana de Barcelona, i per on hi circulen un sense fi d’infraestructures, no només les que es veuen com les carreteres, autopistes, ferrocarril i TAV, sinó també les invisibles, gasoductes, cablejats varis.
La pressió humana i les seves activitats han transformat la comarca considerablement. Podem dibuixar un realitat baixpenedesenca amb les següents característiques; un binomi format per Calafell i Cunit, on d’una manera més o menys marcada es poden observar tendències socioeconòmiques semblants. La diagonal entre el Vendrell i l’Arboç, passant per Bellvei, i juntament amb Santa Oliva i Banyeres del Penedès, on localitzem d’una manera semblant les mateixes pautes socioeconòmiques. La resta de municipis de la comarca responen també a unes tendències semblants des del punt de vista socioeconòmic.
Continuar pensant, i el que és pitjor, continuar concebent la comarca com si res hagués passat pot condicionar i molt les possibilitats futures de la comarca.
La comarca del Baix Penedès cal que sigui actualitzada en la seva concepció per tal d’afrontar el futur amb les millors possibilitats i els millors auguris.
Entenem actualitzar, com el que necessiten els softwares informàtics, és a dir, una readaptació a les condicions reals, en aquest cas les del territori.
Sense oblidar les necessitats més bàsiques per aquesta readaptació, com seria el cas d’un Pla Territorial propi, més necessari i imprescindible que mai. Un Pla Territorial que permetés prendre consciencia d’aquesta transformació dels últims 25 anys, i que donés l’oportunitat a la població baixpenedesenca a plasmar-hi les seves voluntats.