Cunit, una oposició encegada en el propi caos

13 abr.

Qui dia passa, any empeny. Portem deu mesos al govern, i ja comencem a veure la llum al final del túnel.

No és la llum del final de la crisi, és la llum de la normalitat, de la normalització d’un ajuntament desprès de quatre any de desgovern total.

Contractes inexistents, contractes existents però que no es respectaven, cap tipus de rigor en la formulació, en l’execució, ni molt menys, en el seguiment del mateix.

Personal sense tenir plaça assignada, ni partida pressupostaria assignada per cobrir la seva nomina, serveis descontrolats, tenir una estudi de cost d’un servei era un miratge, la veritat; l’esperpèntic portat a l’extrem, el caos.

Però, com tot, intentem buscar-hi una raó. Podríem concloure que el resultat del “machembrat” dels últims quatre anys de govern, del govern PSC-PP de Cunit, és “lògic”.

És lògic perquè els pressupostos eren una joia de l’economia creativa dels senyors regidors del moment, un cortar-pegar a la grande; “quita un poquito de aqui y lo ponés alli”, el arxi famós hotel no de 5 estrelles, el dels 5 milions d’euros per quadrar pressupost, encara l’estem buscant, però suposo que serà més fàcil anar a la lluna i tornar, abans que trobar-lo.

Cunit ha estat presidida durant la última legislatura per un govern, el govern del caos. Cunit ha perdut molt de temps, un temps preciós, un temps des del 2008, quan ja la crisi començava a tocar amb força aquest municipi i aquesta comarca, i el municipi ja estava a la deriva.

La comandante Alberich, només es preocupava de sortir a la foto y de passar tiquets de consumicions fetes. Jo em pregunto, una persona que guanya quasi 100.000€ a l’any, és incapaç de pagar 3 euros d’un esmorzar? O 2,60 euros d’un pàrking?, suposo que deuria pensar, mejor que “me” lo page el pueblo, que van sobrats.

Els mariners de coberta del PP, només feien que inflar contractes, ja establerts, amb unes sumes de diners que eren incomprensibles, sense saber d’on sortien, ni si aquestes eren partides destinades a cobrir altres serveis, en fi, en el seu conjunt, una especie de “camarote de los Hermanos Marx”, amb tot el respecte pels Hermanos Marx.

I ara es desperten del somni, i es troben a la oposició, però encegats pel sol, i per la sal, i l’aigua s’acaba.

Ara són a l’oposició, però es comporten com si fossin al govern, és més, m’atreviria a dir, que ara treballen més que abans, no deixa de ser un bon símptoma, nosaltres pensem , sempre en positiu.

Als plens es comportem com si ells ho saben tot, i el govern no sap res. Ens diuen que retallem serveis, quan destinem els diners d’aquest serveis a pagar el que ells no havien pagat.

El govern central ens intervé durant deu anys, i ens obliga a fer dèficit cero cada any, i el que ells no havien fet en 4 anys, nosaltres ho hem de fer en 4 mesos, i ho fem.

Encara es pensen que són a l’oposició perquè els partits al govern van fer una bona campanya de desprestigi, encara un altre cop s’equivoquen. Estan a l’oposició, perquè el poble de Cunit no és tonto, i no els volen veure ni en pintura, el desprestigi se’l van crear ells mateixos.

Al 2008 va anar d’un vot, era un senyal, era la senyal, de que tenien els dies comptats, i la profecia es va complir al 2011, per sort del poble de Cunit i el seu futur.

A Cunit no hi ha alternativa, el govern central del senyor Rajoy ens obliga a fer els deures, que el PSC-PP, no va fer; durant 4 anys ells varen fer “campana” al cole, i ara ho haurem de recuperar, a poc a poc.

El poble de Cunit és conscient de la situació, és difícil justificar una pujada d’impostos, però el govern central ens hi obliga, amb una subtil però important diferencia respecte a l’anterior equip de govern.

La diferencia és que ells, van augmentar impostos al mateix temps que augmentaven dèficit i deute, és a dir, com apagar foc amb benzina, “una cosa de locos”. Nosaltres, en aquest cas, pugem els impostos per retallar dèficit, i deute, i així ho farem.

Parlar de deute és sinònim de parlar de futur. Si tenim deute no tenim futur, i els antics governants ens van deixar 42 milions d’euros de deute, és a dir que caldrà lluitar pel futur més que mai, però essent conscient de qui ha provocat aquest deute i els seus responsables, tenen nom, cognom i DNI.

Porto deu mesos intentant buscar un exemple d’alguna cosa que hagin fet bé els membres de l’antic equip de govern; l’escola de musica, dèficit i deute, el casal de joves dèficit i deute, la piscina, dèficit i deute, el pavelló, dèficit i deute, la radio, dèficit i deute…

Algun dia espero que la comandante Alberich, expliqui perquè passava els tiquets de consumicions fetes, cobrant quasi 100.000€ l’any, espero que algun dia expliqui perquè va continuant passant “sacrosantamente” els tiquets durant la passada campanya electoral municipal, sense cap tipus d’escrúpol ni de pudor.

Era tot un cocktail de dos ingredients; “el viva la Pepa + tu si que vales”, o millor dit, una mica de dèficit i molt de deute.

Espero que en els pròxims plens entonin el mea culpa del “cadeau” que ens han deixat a tots els cunitencs i cunitenques i puguem veure el futur amb calma i normalitat, nosaltres així ho creiem.

Anuncis

2 Respostes to “Cunit, una oposició encegada en el propi caos”

  1. Guillem 13 Abril 2012 a 18:05 #

    Quan a Cunit deixi d´existir gent, que li digui al rei , lo maco i preciòs que és el seu vestit, potser hi haurà una oposició responsable, fins aquell dia, només el poble que veu i vol veure, diu que el rei va despullat.
    Han escanyat a les llars cunitenques per maquillar pressupostos i ara tocarà fer més fort el nus de la corda, però per salvar el poble, un poble que ells mateixos s´han encarregat d´anar matant, aquesta situació és com criticar a un cirurgià que diu de tallar a un peu, perque un metge de capcelera no ha sapigut veure una diabetes de l´alçada d´un campanar durant anys, i a sobres al CAP, el critiquen per mal metge.

    • jaume77 14 Abril 2012 a 20:49 #

      Guillem, ens toca passar uns anys durs, però sumant el millor de la societat civil cunitenca ens en sortirem, crec que igual que es pot fer malament, com ho han fet el binomi PSC-PP, es pot fer igualment bé!, cal sumar energies positives i apreci pel poble i la seva gent. temps al temps…les petjades deixen rastre, les males i les bones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: