Recentment l’equip de govern de l’Ajuntament de Cunit s’ha vist obligat a prendre una sèrie de decisions, obligat per la situació financera del nostre municipi, coneguda per tots.
Una d’aquestes decisions va ser la de suprimir el servei en concessió de l’empresa que gestionava el centre de dinamització del jovent de Cunit, conegut com l’Espai Jove.
Com sempre, quan s’elabora una informació cal contextualitzar-la, perquè sinó és corre el risc de desvirtuar el sentit i el fons de la pròpia informació.
També cal tenir en compte, i estar a l’aguait dels “voltors” de la demagògia fàcil, emmascarats en figuretes politiques de pseudoesquerres.
I aquest és el context que ens trobem a Cunit, per això es voldria explicar i aclarir els motius que han condicionat aquesta decisió.
Quan varem entrar al govern, ens varem trobar un panorama desolador, en referència a les politiques juvenils i amb la relació que existia entre l’empresa concessionària i el propi Ajuntament, fins aquell dia governat pel binomi PSC-PP.
Les politiques juvenils de la ex-alcaldessa i ex senadora, perdien oli des de la base, no tenien cap tipus de fonament, ni de marc programari al respecte. L’ajuntament simplement facturava prop de 400.000 €uros l’any, pel nostre jovent, dic facturava perquè el verb pagar havia estat censurat de qualsevol diccionari del PSC ni del PP.
Desprès de 4 anys de concessió a la empresa que gestionava l’espai jove, l’ajuntament de Cunit, i de manera subsidiària, tots els seus ciutadans devíem a la empresa aproximadament 800.000€ de factures sense pagar, més de 100 milions de les antigues pessetes.
Davant d’aquesta situació insostenible, l’actual equip de govern, varem parlar amb l’empresa, i varem voler modificar el contracte per tal de reconduir el servei i el deute acumulat. Es va presentar un projecte que comprenia la concessió de l’espai per un import de poc més de 100.000€, per tal de poder continuar destinant un espai pel jovent del municipi.
Però aquest cop les noticies de Madrid, la denegació del pla de sanejament presentat a Madrid, van condicionar al municipi, la contenció encara més de la despesa, i es va voler prendre aquesta decisió, amb la responsabilitat de qui pensa en el benefici de la comunitat en el seu conjunt, i no en un únic col·lectiu.
En un futur, les politiques de joventut tornaran a l’espai jove, però amb un model totalment diferent al presentat per l’anterior equip de govern format pel binomi PSC-PP. El nostre model serà sostenible, es buscaran formules per tal de que el servei de dinamització del jovent de Cunit, s’autogestioni, com passa a d’altres municipis, i com passava a Cunit, abans de l’arribada de la ex-alcaldessa i ex-senadora a la regidoria de Joventut.
Recordem que va ser ella, essent regidora de joventut, la que va promulgar aquest model, el model 400.000€ any, en un municipi i amb un col·lectiu que des de sempre s’havia autogestionat i que sempre havia funcionat a les mil meravelles, a un cost irrisori.
El model Alberich, no només és insostenible, sinó que és impropi d’una persona d’esquerres, com presumptament s’autodefineix. Una política del jovent basada en l’endeutament del propi jovent, la cultura del subsidi, i del tot pagat, sense cap tipus d’esforç.
Les partides pressupostaries que aquest equip de govern havia destinat a la dinamització del jovent estan destinades a pagar els deutes que la política del model Alberich, ha contret amb les diferents empreses concessionàries.
Hipotecar el futur del jovent de Cunit, amb un endeutament municipal complexiu de 42 milions d’€uros, no és una política de futur, i encara menys del jovent, ja que seran ells els que l’hauran de pagar, perquè per sort o per desgràcia no som eterns.
Aquest equip de govern és conscient que la millor política de joventut que es pot fer és la de reconduir tots els despilfarros que l’antic equip de govern ens va deixar a tots, no només als actuals membres de l’equip de govern sinó al conjunt de la societat cunitenca.
Ens en sortirem.
JAUME CASAÑAS 
Jo m’esforçaria més en explicar el meu projecte, en que arribés als joves, el coneguin i s’impliquin i no malbarataria més energies en desprestigiar a Judith Alberich, si quan es governa s’utilitza la posició per això, es perd un temps preciós que es podria dedicar a posar en marxa el vostre model, que els joves necessiten l’espai. Al final, a mi en sembla, que els interessos dels joves estan per sobre de Judith Alberich, de Jaume Casañas i de tothom.
Nela, tens tota la raó, Cunit i el jovent està per sobre de tot. no estic desprestigiant a rès ni a ningú. el dia que aquesta senyora, en nom de l’antic equip de govern, demani disculpes publiques a tots els ciutadans, podrem començar a construir un altre Cunit. Amb l’ajuntament tal i com l’han deixat, és impossible normalitzar el desgavell dels últims 10 anys, en 11 mesos. el model el tenim a punt, i després de l’estiu, si no hi ha més sorpreses, podrem presentar el model d’espai jove que nosaltres proposem i que el poble es pot permetre. Recorda Nela, que s’ha de tenir memoria, i saber quins són els culpables del despilfarro total que hi ha hagut a Cunit, oblidar culpables ens obliga a repetir els errors, crec que tu comparteixes aquesta reflexió,no?
t’agraeixo el teu comentari.
Si un espai no s´obre, si hi ha canvis en un equipament, en preus …, qualsevol cosa que es modifiqui, és per una raó, i la gent que paga els seus impostos mereix una explicació, un perquè d´aquests canvis.
S´està donant informació, explicant els perquès, no ho veig com un “acoso o derribo”, no es desprestigia a ningú explicant les veritats, el desprestigi és el deute municipal, només el fet de decidir tancar un espai ja és acció de govern, un acte que té unes causes i portarà uns efectes.
Ara cal treballar d´una nova manera, però repeteixo, tot canvi esdevé per unes causes que ho justifiquen, i si la senyora Alberich o el PSC-PP creu que es diuen mentides,que sortin amb els rebuts de les factures pagades, però això, molt hem temo que no passarà.
Tal com estant les coses, hi haurà molts canvis, el més perjudicat serà el poble de Cunit que tindrà menys per més, però això no treu, que no s´hagin d´explicar les coses, i què “cada palo aguante su bandera”, ningú assumeix responsabilitats de res.
Aquest poble estava vivint per sobre de les seves possibilitats, amb una cultura de la subvenció instalada, ara cal treballar amb projectes sostenibles.
Todo esto que comentas es grave, pero yo quiero que me aclares un tema, si no se pagaba a la empresa que llevaba L´Espai jove, ¿Cómo es posible que se contratara por parte del ayuntamiento (PSC-PP)a un dinamizador de calle o educador, durante años?, ¿No sería mejor haber destinado el dinero de ese salario a pagar parte de la deuda contraída durante esos años?, ¿Tiene que ver con que esa persona era familiar directo de un cargo del PSC local?,¿me estás diciendo que aún sabiendo que no pagaban a empresas (y éstas tenían trabajadores ,que por culpa de este hecho ahora están en el paro) se continuó con el despilfarro?.
¿Qué tipo de gentuza irresponsable ha estado dirigiendo el municipio?, no entiendo nada, aquí el cunitenc de a pie a pagar (y no poco) y todo lo recaudado se ha gastado sin control ninguno.
¿Me estás diciendo que los mismos que ahora llevan la voz cantante en contra de los recortes, disfrazaron las deudas?, porque si la deuda es como decís ahora vosotros, ¿cómo los de antes daban tanto por tan poco sin ningún problema y con tanta alegría?
Alberto, en Cunit todo era posible y mas aun…ahora nos acotamos a la cruda realidad, tiempo al tiempo, la moral aflora…
gracias por tu comentario.