Acabem un any que dóna la sensació que no s’acaba mai. Entre les darreres vicissituds politiques a Catalunya i aquesta crisi, que sembla un encostipat que no vol marxar, tenim la sensació que ens trobem davant d’un suma i sigue.
El 2013 hauria de ser un any clau per moltes coses, però sobretot, i veient el dia a dia de la nostra societat i del nostre territori hauria de ser un any clau o si més no significatiu per a les aspiracions de la demarcació de Tarragona, en general, i la ciutat de Tarragona i la seva àrea d’influència, en particular.
Portem uns quants anys endinsats en aquesta crisi, que en un primer moment, semblava només econòmica i que poc a poc es va mostrant com una crisi de sistema, una crisi periòdica que ens obliga a reflexionar. Reflexionar i repensar-ho tot el que sigui possible repensar, i creiem que el sistema territorial de Catalunya també està en crisi, i tenim l’obligació de trobar una solució.
També creiem que aquesta solució als problemes del sistema territorial català passa per potenciar el rol de la ciutat de Tarragona, en el nou sistema territorial català. Hem de passar d’una concepció catalana marcada per la macro dimensió de l’àrea metropolitana de Barcelona, i progressivament anar passant vers una sistema territorial català que cerqui l’equilibri entre aquesta àrea metropolitana de Barcelona, i una xarxa de ciutats mitjanes catalanes que articulin el territori de manera correcte impedint el desequilibri territorial del conjunt del país.
És per això que creiem que és el moment de plantejar solucions territorials als problemes territorials de Catalunya, i aquest moment és diu Tarragona. Des de la demarcació caldria tenir i potenciar un model propi de sistema territorial que encaixi amb la resta del país. L’eix Tarragona-Reus, per un cantó, el pol turístic de referència mundial de Salou-Vilaseca-Cambrils, l’eix Montblanc-Valls, que connecta el corredor Mediterrani amb el corredor central de la vall de l’Ebre, i un Penedès homogeni que funcioni de transició i equilibri entre les àrees de Bacelona i Tarragona, són algunes de les propostes que haurien de definir el model propi de territori tarragoní.
Tarragona i la seva pròpia visió de territori es converteix en, potser, l’única alternativa possible al desequilibri territorial que pateix Catalunya. Sense una nova reinterpretació del model territorial català, ens costarà, encara més, sortir d’aquesta dichosa crisi.
Ara més que mai és el moment de Tarragona, i aquest model territorial propi de Tarragona hauria de desenvolupar-se el més aviat possible, les persones i els instruments hi són, cal donar-li una bona empenta.
JAUME CASAÑAS 