La crisi econòmica té un reflex amb la crisi demogràfica. Les últimes dades del INE, Institut Nacional d’Estadística, demostren que la nostra comarca ha patit un creixement zero.
El creixement demogràfic es determina per dues variables; el creixement dit vegetatiu, és a dir la diferencia entre el nombre naixements i el nombre de defuncions, durant un any. L’altre element és el creixement migratori, és a dir el saldo migratori entre els que venen a viure a la nostre comarca i els que se’n van.
La nostra comarca creixia determinada per aquest dos tipus de tendències, tot i que la més determinant era la variable del saldo migratori, doncs molta gent, provinent d’altres indrets, elegia venir a viure a la nostra comarca per un seguit d’elements.
La fórmula màgica era una barreja entre localització i accessibilitat territorial respecte a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, disponibilitat de sol per construir, una forta demanda per part pública d’habitatge, combinat amb la disponibilitat de les politiques d’hipoteques dirigides pels bancs i caixes, i dels preus del habitatges en referència als preus de mercat definits a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Aquest fet alimentava el sector de la construcció, tant per la demanda, bon preu, com per a l’oferta, molta disponibilitat de terreny per a construir, a partir dels diferents POUMs municipals, alimentant una inèrcia que s’ha demostrat que era maligne, una retroalimentació entre el sector de la construcció i l’oferta laboral de la comarca.
Al caure i entrar en una profunda crisi el sector de la construcció, ha fet que una comarca dinàmica i amb futur,s’hagi convertit en una comarca estancada i amb un futur imperfecte.
La comarca ja no és atractiva per venir a viure, doncs la formula màgica ja no funciona, no hi ha demanda publica i els bancs no donen ni cinc, no hi ha feina.
Caldrà doncs reinterpretar la comarca, reinterpretar el territori, i reinterpretar quin model volem, la crisi demogràfica n’és el primer avis.
JAUME CASAÑAS 