Mobilitat, competitivitat i sortir de la crisi al Penedès

31 març

780_008_4434562_b156d2295625bd34da3db8e639b020caEls homes es mouen, els territoris no. Com recorda el sociòleg Manuel Castells, vivim l’era de la informació, de la comunicació. La comunicació implica en primer lloc moviment, una informació que va d’un lloc, l’emissor, cap a un altre, el receptor, i tot condicionat pel context.

Dos dels elements que formen la nostra societat, la informació i els diners, cada cop es mouen més ràpidament i a major distància i ,pràcticament i cada cop més, amb costos aparentment menors.

En l’era global que estem vivint les relacions dels territoris venen condicionats de la quantitat i la qualitat de la mobilitat pròpia, i són aquestes característiques quantitatives i qualitatives que la posicionen en el sistema global, en una millor o pitjor posició.

La competició global entre territoris per atraure inversions, com estem veient, venen determinats per la relació de costos de la mobilitat de l’objectiu de la inversió.

Per exemple, construir cotxes en una o un altra factoria ve determinat, entre altres variables, pel cost de la distància entre el lloc de producció i el lloc de venda del producte, en aquest cas un cotxe.

Un territori esdevé competitiu en aquesta cursa per atraure inversions per la quantitat (nombres de vies de comunicació) i de la qualitat (valor de les vies de comunicació) de les possibilitats de moviment.

Entenem per qualitat, no només que aquestes vies de comunicació siguin de bona qualitat, sinó que volem posar l’èmfasi, en la relació del cost que pot tenir la circulació per aquesta via. Per exemple, una autopista de bona qualitat però amb un elevat cost per l’usuari, que la fa intransitable, no implica cap tipus de qualitat en les repercussions que aquesta via pugui tenir sobre el territori. Una autovia, entesa com autopista lliure de pagament, si que posseeix un alt grau de qualitat, doncs les seves implicacions en el desenvolupament del territori així ho demostren.

Els territoris que posseeixen poques vies de comunicació i els territoris que tenen vies de comunicació de poca qualitat, pateixen molt i perden en competitivitat respecte els altres territoris de la xarxa global.

Comparem dos trajectes dins de territoris comarcals per veure la diferència entre la quantitat i la qualitat de les seves vies de comunicació, que afavoreixen o no la mobilitat. El trajecte Barcelona-Castelldefels, entre les comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat, i el trajecte El Vendrell-Sitges entre les comarques del Baix Penedès i del Garraf. El primer trajecte el podem fer per autopista C-32, gratuïta en tot aquest tram, l’autovia C-31, o la comarcal C-245, que passa pel centre del nuclis urbans. En el segon trajecte es pot fer per la mateixa autopista C-32, aquest cop de pagament, i es cobreix “grosso modo” la mateixa distància, i sense túnels, o també el podem fer per la mateixa C-31, aquest cop sense ser autopista i passant pel centre de la majoria de poblacions.

El primer dels territoris comarcals posseeix no només gran quantitat de vies de comunicació per fer un mateix trajecte, més possibilitats determina una major accessibilitat, i doncs una major competitivitat, sinó que també presenta un alt grau de qualitat doncs hi transcorren una autopista gratuïta i una autovia. Mentre que al segon dels territoris comarcals presenta una menor possibilitat de fer el mateix trajecte, i doncs una menor accessibilitat i una competitivitat limitada. A tot això cal sumar-hi una qualitat menor de les vies de comunicació, doncs o són molt lentes, perquè passen per la majoria de centres urbans, o són molt cares perquè la relació quilòmetre/euro és molt elevada.

Queda clar que el primer dels territoris comarcals és més atractiu per a la inversió de capitals doncs la seva accessibilitat és millor i el cost de la seva mobilitat és menor.

Queda palesa la condició sine qua non per tal de sortir de la crisi del territori del Penedès, millorar l’accessibilitat i la mobilitat. I aquesta acció passa, no tant en la millora de la quantitat de vies de comunicació, doncs el territori ja està prou trinxat, ja sigui pel nombre de vies de comunicació que hi passen, com pel contemporani desenvolupament urbanístic del Penedès. L’operació clau és la de millorar la qualitat de les vies de comunicació actuals del territori, afavorint la disminució del cost de la mobilitat per les vies de pagament, ja sigui per la C-32 com per l’AP-7.

Totes aquestes accions afavoriran la competitivitat del Penedès, i el faran més atractiu per a la inversió de capitals que  permetin crear ocupació. Al mateix temps s’afavorirà la qualitat de vida de tots els penedesencs doncs la seva mobilitat serà millor en termes de quantitat i qualitat.

 

www.jaumecasanas.cat

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: