La reivindicació de Querol

13 maig

querolDes de fa unes setmanes que llegim als diaris la polèmica dels pagesos de Querol, que sol·liciten que el seu territori formi part de la Denominació Origen Penedès.

Una reivindicació que té la seva lògica i que els interessats defensen amb bon arguments, però realment quin és el problema de fons, quines raons hi ha darrera dels pagesos de Querol?

Argumenten que formen part del Penedès històric, un territori que fins al 1833 va funcionar com a unitat administrativa. Entre les províncies i el comarcalisme català han transformat aquesta unitat, però la realitat humana, i el paisatge, tossuts de mena,  continuen estant de la part dels habitants de Querol.

Les províncies espanyoles de 1833 van trencar la unitat territorial del Penedès, en la que estava Querol, i van repartir-se el territori del Penedès, entre les províncies de Tarragona i Barcelona, Querol va quedar dins del Penedès tarragoní. Els territoris del Penedès tarragoní es van repartir en tres comarques, quan la Generalitat de Catalunya va definir les comarques, tal i com les entenem avui, amb la ponència del 1936.

La major part del Penedès tarragoní va englobar-se amb la comarca del Baix Penedès, la resta del Penedès tarragoní, la frontera entre el Penedès, i Tarragona, era i és, el riu Gaia, va quedar englobat en les comarques del Tarragonès i de l’Alt Camp, en aquest cas, Querol va quedar dins de la comarca de l’Alt Camp.

Per què el comarcalisme català no va respectar el territori del Penedès? Doncs perquè dos dels ponents eren del camp de Tarragona i no hi havia cap del Penedès. Concretament es tractava del Rovira i Virgili, que va crear la comarca “artificial” del Tarragonès, i el reusenc Josep Iglésies, que va voler diferenciar la ciutat de Reus de Tarragona, i tots dos van escombrar cap a casa, i qui va pagar els veure van ser els del Penedès, i qui més encara va patir això són els territoris del Penedès històric, en aquest Querol, que no van englobats en la comarca del Baix Penedès.

Si s’haguessin fet bé les coses al 1936, i el campanilisme del Rovira i Virgili i del Josep Iglèsies no hagués estat tant despudorat, segurament avui no estaríem parlant de la reivindicació de  Querol, i els pagesos de Querol no tindrien els problemes que tenen ara. Al 1980 es podien haver corregit aquestes injustícies territorials històriques, però tampoc es va fer, amb l’informe Roca del 2000 també es podia haver fet alguna cosa, però tampoc. Amb la llei de Vegueries i amb la definició dels Àmbits Funcionals també es podria haver fet, però tampoc, i els pagesos de Querol continuen esperant.

Està clar que a Catalunya, els temes territorials no s’han fet bé, i una certa mandra sura en l’ambient i sembla que els canvis territorials no es vulguin fer mai! I els homes, en aquest cas els pagesos de Querol així ho demanen. La reivindicació de Querol és molt simbòlica, sobretot perquè posa un cop més l’exemple de la insolidaritat de Catalunya i de la teoria territorial catalana amb el Penedès i la seva gent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: