Defensa de la moció sobre la consulta el 9N

25 set.

eix-consulta-sobiranista-42669Abans de començar voldria deixar ben clara una premissa; aquesta no és una moció a favor de la independència de Catalunya; aquesta és una moció a favor de votar, a favor del dret a decidir de les catalanes i dels catalans.

Aquest dret a decidir, és el dret inherent a les nacions a, i per, poder decidir el seu futur col·lectiu. Aquest dret a decidir, el dret a l’autodeterminació del pobles, és un dels principis jurídics reconeguts a les nacions pel dret internacional, el dret que regula les relacions internacionals.

Per Catalunya no es tracta doncs d’una qüestió de dret, en veritat del que
verdaderament es tracta és d’una qüestió de legitimació, de legitimitat.
La qüestió clau és si el Parlament de Catalunya, màxima representació política dels ciutadans de Catalunya, és legítim?, si el Parlament de Catalunya representa la voluntat de la nació catalana?; nosaltres, com la majoria dels catalans, creiem que si, que és legítim.

Si s’hi fixen aquesta va ser la pregunta que es va fer el premier britànic David
Cameron.  Cameron no es va proposar mai la qüestió de que si el referèndum
d’Escòcia era legal o no. Cameron es va preguntar si el Parlament d’Escòcia era legítim, si el Parlament d’Escòcia representava la voluntat dels escocesos, i ell va considerar que si. No era una qüestió de legalitat, ans el contrari. Desprès hi tornarem

Si s’hi fixen, també, la qüestió de legalitat és el mateix argument que defensen a Madrid, independentment del partit que sigui. Ens hauríem de preguntar doncs, perquè des de Madrid no es reconeix la legitimitat del Parlament de Catalunya, argumentant una suposada il·legalitat.

Doncs perquè la història ve de lluny, concretament fa pocs dies celebràvem el tricentenari d’una derrota important, no d’una derrota qualsevol. Una derrota que va suposar la pèrdua de les llibertats, que eren llibertats d’autogovernar-nos. Va ser la derrota de Catalunya a la Guerra de Successió a la Corona Hispànica.

La pèrdua de les llibertats nacionals, que havien estat respectades pels reis catòlics i tota la dinastia dels Àustria, es va basar en un principi del dret internacional d’aleshores, el DERECHO DE CONQUISTA. Una conquesta que no es limitava a una simple annexió territorial, sinó que suposava una assimilació, una pèrdua total de les llibertats, els furs i l’autogovern català.

Aquest mateix Derecho de Conquista, era el principi legal amb que es defensaven els partidaris de no retornar els famosos Papers de Salamanca, tota la documentació requisada pel règim franquista a Catalunya.

I, creiem, suposem que és aquest Derecho de Conquista el que no permet, no
atorga, segons Madrid, legitimitat al Poble i al Parlament de Catalunya.

I per què? Doncs perquè creiem que el problema de fons recau en la legitimitat, no en la legalitat. I creiem que la diferencia entre Escòcia/Regne Unit i Catalunya/Espanya és molt il·lustrativa en molts aspectes, però en aquest precisament molt.

Per començar, La unió del 1707 entre Escòcia i el Anglaterra, va ser una unió pactada, va ser entre iguals jurídicament. Des del 1603 compartien reis, però eren territoris independents, com succeïa a la Monarquia Hispànica fins al 1714. Les relacions entre Escòcia i Regne Unit mai s’han basat en el Derecho de Conquista, no. Les relacions entre Catalunya i Espanya, com hem vist, si.

És aquest pacte entre iguals, jurídicament parlant, el que ha permès que Cameron s’hagi plantejat, única i exclusivament, la qüestió de la legitimitat del Parlament d’Escòcia, i en conseqüència la seva resposta ha esta solsament, si. El Derecho de Conquista no reconeix la igualtat entre Espanya i Catalunya, per això la qüestió de legitimitat es transforma en qüestió de legalitat.

Com ens recorda la part expositiva d’aquesta moció, enguany es celebren dos altres aniversaris, el del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent, el primer projecte de recuperació de l’autogovern i de la supressió d’aquest Derecho de Conquista. I també ens recorda el setanta-cinquè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya que acabaren amb el darrer intent d’autogovernar-nos, fins a la Generalitat actual.

La majoria del poble de Catalunya ha expressat políticament la voluntat per poder decidir el seu futur, tal i com es representa al Parlament de Catalunya. Desprès de 300 anys de la derrota que ens va comportar les pèrdues de les llibertats i la nostra legitimitat envers Madrid, hagi arribat l’hora de recuperar-les.

Una llibertat i una legitimitat per poder votar, per poder expressar
democràticament quina és la voluntat del conjunt de catalanes i catalans, tant si estan a favor com en contra. No és, com dèiem al començament, una moció a favor de la independència, és una moció pel dret a votar, pel dret a decidir el nostre futur col·lectiu, pel dret legítim del poble de Catalunya.

Per tot això volem donar el nostre suport a la convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre, tal com es demana en aquesta moció.

Anuncis

2 Respostes to “Defensa de la moció sobre la consulta el 9N”

  1. joana 25 Setembre 2014 a 16:02 #

    Les referencies historiques supers!!
    El convenciment de la nostra legitimitat
    sense comentaris. Molt be Jaume!

  2. Juan Aguilera Schwandt 25 Setembre 2014 a 16:44 #

    Molt be argumentat, la voluntat dels pobles sempre s’han imposat a les lleis injustes i aquesta vegada no sera diferent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: