Baix Penedès 2020

2 des.

caspar_david_friedrich_squared_5       La planificació territorial sigui el handicap més important que ha patit el nostre territori en les darreres dècades.

 

Durant les últimes setmanes s’han anat consolidant dues propostes importants pel futur de la nostra comarca. Primer la convocatòria de la Comissió territorial que ha d’elaborar el proper Pla Territorial del Penedès, per part de la Generalitat i que compren els territoris definits per l’Àmbit Territorial del Penedès (Alt Penedès, Garraf, Baix Penedès, i els municipis de la comarca de l’Anoia que així ho van decidir).

 

Al mateix temps, des del Consell Comarcal del Baix Penedès, i conjuntament amb els municipis del Vendrell, Calafell, Cunit i l’Arboç, s’està elaborant, a partir d’una subvenció del Servei Ocupació de Catalunya, una diagnosi socioeconòmica de la comarca, en el seu conjunt. Aquesta diagnosi hauria de permetre dibuixar un conjunt de línies estratègiques pel futur de la nostra comarca.

 

A partir d’ací, ens permetem el luxe de proposar un escenari possible, entre d’altres, agosarat, però creiem que real i futurible.

 

Està clar, que el futur a curt, mig i llarg terme, passa pel turisme. Combinar la nostra localització, entre dos dels pols turístics més importants d’Europa, la ciutat de Barcelona i Costa Daurada/Port Aventura, amb les nostres qualitats intrínseques del territori; paisatge, història, patrimoni, platges, gastronomia, enologia…

 

Combinar les potencialitats turístiques de la costa amb les de l’interior. Desenvolupar una estratègia d’allotjaments turístics conjunta pels municipis de la costa, combinant els hotels, allotjaments rurals i els apartaments turístics. Potenciar la xarxa enoturística de la zona d’interior; cellers i cases rurals, el municipi de Bonastre n´és un bon exemple, i tot monitorat dins dels Patronats de la Costa Daurada i del Enoturisme Penedès.

 

Un altre pilar estratègic de la comarca és la IDIADA. Un centre d’alta tecnologia de l’automòbil a nivell mundial. Aquest centre hauria de ser capaç de desenvolupar un conjunt de sinergies que fes possible la instal·lació al seu voltant d’un pol industrial d’alt valor afegit, on el conjunt d’indústries relacionades amb el sector poguessin trobar una localització atractiva pels seus interessos.

 

La hipòtesi plantejada de la construcció d’un intercanviador ferroviari a l’Arboç, permet elaborar una proposta que podria potenciar encara més el turisme i el pol industrial de l’IDIADA. A partir dels models francesos de pols tecnològics, científics i industrials situats als enllaços de grans eixos de comunicació es planteja la hipòtesi de la creació d’un pol semblant a la zona de l’Arboç. Un intercanviador ferroviari que permetés la combinació del servei de Rodalies Barcelona (R4) i del servei de Rodalies de Tarragona (RT2) amb la línia del TAV/Avant i el Corredor del Mediterrani.

 

Aquesta proposta permetria estar connectats amb un servei de Rodalies que permet la comunicació a petita escala geogràfica combinada amb el servei del TAV/Avant que et permet potenciar la comunicació a gran escala, a nivell peninsular, però sobretot a nivell europeu.

 

A aquest escenari possible caldria afegir una condició d’obligat compliment i de vital necessitat per la comarca. La Formació i el desenvolupament d’unes polítiques d’ocupació adients. Som la comarca amb més atur de Catalunya, una de les comarques amb més atur juvenil, a partir d’aquí, la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb el Consell Comarcal i els Ajuntaments, hauria de plantejar un Pla Marshall específic per a la nostra comarca en els camps de la Formació i de l’Ocupació.

 

Aprofitar i potenciar la xarxa dels Instituts d’ensenyament de la comarca on es poden cursar els graus formatius, proposant formacions en la línia de les industries principals i necessitats del territori que abans proposàvem. El conveni dels INS Andreu Nin amb la IDIADA n’és un molt bon exemple. Al mateix temps potenciar els centres de Formacions d’Adults de la comarca que són claus en les polítiques, tant necessàries, del reciclatge laboral i la reducció del fracàs escolar dels joves.

 

Totes aquestes línies formatives haurien d’estar acompanyades per polítiques d’ocupació actives relacionades amb la formació i les línies estratègiques dels sectors econòmics comarcals. La posada en xarxa dels serveis d’ocupació dels ajuntaments, consell comarcal i Generalitat de Catalunya, hauria de permetre desenvolupar un conjunt de polítiques estructurals que permetessin afrontar el futur amb millors condicions de les actuals.

 

També cal, per aconseguir l’èxit d’aquest escenari, la millora de la comunicació interna de la comarca. Direcció Tarragona ens penalitza el peatge de l’autopista AP-7, i direcció Barcelona, el peatge de l’autopista C-32, penalitza fortament el territori. A tot això cal afegir la saturació de les vies tradicionals com són la N-340 i la C-31. La descatalogació i la urbanització d’aquestes vies tradicionals haurien d’actuar com a revulsiu econòmic i articulador del territori, tant al litoral com a l’interior.

 

Tot aquest conjunt d’accions creiem que són una proposta, agosarada, com dèiem abans, però amb possibilitats d’èxit. Esperem que entre tots i totes, i amb les eines de planificació territorial que comentàvem al principi, puguem dibuixar unes línies estratègiques que ens permetin millorar el present i projectar un futur millor de cara al Baix Penedès l’any 2020.

 

@jaumecasanas

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: