Amb la crisi tot es posa en dubte, a voltes tot menys el que realment s’hauria de posar en dubte.
Ja varem advertir en el seu moment, que aquesta legislatura seria una de les més geopolítiques de la democràcia espanyola. També varem advertir del frec a frec, del contacte, una espècie de xoc de plaques tectòniques que es produirien entre la visió territorial de l’estat central i la visió territorial pròpia de Catalunya i dels catalans, i així esta essent.
La modificació de la llei del Regim Local de l’estat, és a dir, la modificació de competències dels municipis de l’Estat espanyol, especialment els de menys de 20.000 habitants, és el primer acte d’una funció teatral que porta per títol; “Recentralitzar l’Estat espanyol”.
Des de la pròpia Catalunya s’han sentit veus de la supressió de les comarques, dels seus òrgans politics, els Consells Comarcals, que per alguns, sobretot els residents a l’àrea metropolitana de Barcelona, no tenen cap sentit, i arriben a afirmar que son improductius i que costen molts diners.
Aquest fet denota moltes mancances, i sobretot una miopia territorial, i el que és més greu, una ignorància de la historia i del model territorial propi de Catalunya, pel que tant s’ha lluitat.
La Base territorial del nostre país, Catalunya, és la comarca, sense elles, l’únic element supramunicipal de referència que tindríem els municipis seria la Província, tant allunyada de la realitat territorial del nostre país, i molt allunyada de part de la societat que no viu a la capital de província, o a les seves immediates immediacions, permeteu-me la repetició.
Si des de l’Estat espanyol estan ja posant a punt la maquinaria recentralitzadora amb la modificació de la llei del Regim local, des de Catalunya, actuant com el millor del botiflers, permeteu-me l’expressió, algunes veus volen eliminar l’estructura comarcal catalana amb uns arguments molt barruers i sense cap fonament substancial.
Cal doncs estar alerta, i també cal tenir un pla de xoc per fer front a les amenaces de Madrid, i a les veus de Barcelona, que demanen la supressió de les comarques.
Les diputacions provincials son ens territorials que a vegades es troben massa lluny de la realitat territorial dels propis municipis. Les comarques compleixen aquesta funció de manera més optima respecte a les diputacions provincials, un altre tema es el finançament que tenen les diputacions i els consells comarcals, les primeres amb molt més recursos que els segons, i determinen així el seu marge de manobre.
Segurament, la millor eina seria la combinació de les comarques amb els Àmbits de Planificació Territorial (APT), que la Generalitat utilitza per ordenar i organitzar el propi territori. Aquests Àmbits tenen una dimensió territorial més gran que les comarques i més petites que les províncies, una mesura ideal i que respon als criteris que sol·licita la Unió Europea per a planificar les seves politiques.
Aquests Àmbits de la Generalitat haurien de coordinar les seves funcions amb els consells comarcals, i aquests haurien de coordinar el funcionament dels municipis de menys de 20.000 habitants, llavors s’obtindria una estructura territorial de Catalunya ordenada i ben coordinada. Des dels Àmbits es coordinarien els municipis de més de 20.000 habitants, i els consells comarcals, coordinadors, al seu temps, dels municipis de menys de 20.000 habitants.
En conclusió, el catalanisme polític, i Catalunya en el seu conjunt no es pot permetre el luxe de suprimir les comarques, suprimir-les significar suprimir una part considerable del sentit de país, i no son temps de renunciar a Catalunya.
JAUME CASAÑAS 