Les línies del tren

16 oct.

Fa uns dies va produir-se un accident. Malauradament es va repetir un atropellament ferroviari a la població de Calafell, més concretament a l’alçada del nucli de Segur de Calafell. L’Ajuntament i la societat civil es va organitzar i encara ho fa, per tal de corregir aquesta deficiència en seguretat peatonal respecte a les vies del tren.

Aquesta deficiència en seguretat peatonal ve provocada per unes circumstancies que troben el seu origen fa molts anys, concretament des de la segona meitat del segle XIX, en el moment que es construeix la línia de tren entra Valls-Vilanova-Barcelona. A partir d’aquí cal afegir tot el seguit de transformacions territorials del territori en qüestió, en aquest cas el municipi de Calafell, i més concretament al nucli de Segur.

Les transformacions territorials que s’han produït en els últims 60 anys han posat en relleu un seguit de controvèrsies que provoquen aquestes situacions de deficiència en seguretat peatonal respecte a les vies del tren.

El primer que cal destacar és la repercussió que té la infraestructura sobre el territori en qüestió, i d’això en sabem al Baix Penedès.

En el moment de la construcció d’una línia de tren, s’està dibuixant literalment una línia sobre el territori; una línia que es converteix en una barrera paisatgística, que trenca la continuïtat física i visual d’un territori, i aquest trencament condicionarà la habitabilitat, condicionarà el seu funcionament intern, provocarà externalitats.

El nucli de Segur no va desenvolupar un entremat urbà fins a principis de la segona meitat del segle XX. En el moment de desenvolupar l’entramat urbà, la xarxa urbana, el projecte va venir condicionat per la localització de la línia de tren que feia de frontera entre el nucli marítim i el centre urbà desenvolupat a partir de la carretera C-31, antiga carretera C-246.

Els dos nuclis, el marítim i el del centre urbà, estan comunicats per tres passos peatonals que superen la línia de tren, dos elevats i un subterrani. Aquest fet condiciona la mobilitat entre els dos nuclis.

El segon element que cal tenir en compte és la pressió demogràfica i urbanística que ha condicionat el territori del nucli de Segur de Calafell. En els últims anys l’evolució demogràfica i urbanística del nucli ha estat exponencial, i la pressió d’aquest elements sobre el territori ha demostrat i esta demostrant que la planificació territorial del nucli de Segur no està adequada a les necessitats del moment.

La responsabilitat de la planificació territorial no recau en els temps actuals, cal analitzar l’evolució del territori dels últims 50 anys. En el moment de desenvolupar el nucli marítim i el centre urbà de Segur de Calafell, s’havien de preveure les possibilitats per tal de comunicar els dos nuclis que separava la línia de tren. Aquest problema s’ha accentuat amb la pressió dels elements demogràfics i urbanístics.

Aquesta problemàtica s’observa també a d’altres municipis que presenten una evolució semblant a la de Segur de Calafell, i que comparteixen el fet de tenir un entramat orba dividit pel pas d’una línia de tren.

En primer lloc s’haurien de fer estudis sobre les necessitats i les capacitats de mobilitat urbana dels nuclis que presentin aquest esquema problemàtic de tenir un entramat urbà dividit pel pas d’una línia de tren.

A continuació preveure un pla territorial urbà que disposi la realització dels passos peatonals que permetin superar l’entrebanc del pas de la línia del tren.

A partir d’aquí cal gestionar i actualitzar cada any o cinc anys quines són les noves necessitats en mobilitat i corregir les deficiències en seguretat peatonal.

No ens cansarem mai de repetir que la cultura territorial és primordial en la definició de la qualitat de vida en un territori determinat, un territori ordenat té una repercussió en la qualitat de vida dels seus ciutadans.

La comarca del Baix Penedès, i més concretament la seva façana marítima, ha sofert una transformació territorial determinada per la pressió urbanística i demogràfica, i aquesta transformació no ha vingut acompanya d’un Pla Territorial Comarcal, que permetés  posseir un territori ordenat.

Aquesta manca d’ordre territorial provoca una seria d’externalitat negatives i aquestes repercuteixen en el nostre dia a dia.

Avui més que mai es demostra la necessitat de desenvolupar un Pla Territorial Comarcal, on per primer cop s’analitzarà el territori comarcal i es podran definir les seves DAFO’s corresponents, i podrem gestionar més i millor el nostre territori d’una manera ordenada.

 

http://www.jaumecasanas.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: