Té raó, molta raó, el president Mas quan afirma que una de les primeres i primordials fases de la construcció de la independència de Catalunya és la de dotar la nació catalana d’unes estructures d’estat.
Però, quines són aquestes estructures d’estat de les que sovint es parla? Alguns comencen per assenyalar la importància de dotar-se d’una agència tributaria pròpia, altres parlen d’articular un poder judicial, d’un sistema d’ambaixades…
Totes aquestes reflexions, molt pertinents pel moment que ens toca viure, i que li tocarà viure al futur Estat català, amaguen involuntàriament, o potser voluntàriament, segons es miri, un gran i importantissim problema de fons.
Com s’articulen territorialment totes les estructures d’estat que abans hem anomenat? Una agència tributaria pròpia ha de posseir un sistema d’oficines articulades territorialment. El mateix succeeix quan es vol dotar un estat d’un poder judicial, on es localitzen els jutjats?
Com es pot veure, tot el conjunt de opinions al respecte de les famoses estructures d’estat de les que tant ens parla el president Mas necessiten d’una concepció i divisió particular del territori del futur Estat català.
Quin és el punt de partida? El punt de partida és complexa o simple, segons es vulgui mirar. complexa si es vol articular el territori de Catalunya interposant les divisions territorials actuals de l’estat espanyol, les províncies i els partits judicials, amb la divisió, pròpia, de Catalunya, realitzada per la Generalitat de Catalunya, les comarques, quaranta-una en total i els Àmbits Funcionals de Planificació, vuit en total. El punt de partida esdevé simple si s’opta exclusivament a concebre Catalunya des d’un punt de vista exclusivament en clau catalana, prenen com a operatives les divisions comarcals i dels respectius Àmbits Funcionals de Planificació.
Està clar que la transició nacional ens obliga a fer el joc entre les divisions administratives de l’Estat espanyol i les pròpies de la Generalitat. Aquest joc ha de ser progressiu i amb la tendència i l’objectiu clar que el model territorial de la Generalitat és el propi i legítim del futur Estat català.
Totes les grans revolucions politiques dels últims tres segles, i la propera independència de Catalunya no deixar de ser, en la seva pròpia mesura, una revolució, han fonamentat la seva pròpia existència a partir d’una concepció territorial pròpia i diversa de les dels règims anteriors que aquestes revolucions van fer caure.
La Revolució francesa va voler modernitzar el territori francès a partir d’una nova i trencadora divisió territorial, els departaments, que fins a dia d’avui continuen intocables, i essent la base identitària de la República francesa. El mateix va succeir a Espanya, després de les guerres i revoltes napoleòniques, el model provincial actual es va dibuixar durant la primera meitat del segle XIX.
A Catalunya toca, i als catalans pertoca, afermar-se com a nació des del punt de vista territorial. Creant una divisió territorial pròpia, on tothom s’hi senti identificat, i en aquest cas la divisió en comarques i en Àmbits Funcionals de Planificació en són un bon exemple .
El model sortint ha de ser trencador per obligació, respecte a les divisions de les actuals províncies, doncs responen a una nova i pròpia concepció del territori. El treball i les propostes dels últims treballs territorials realitzats a Catalunya demostren l’acceptació popular de les divisions administratives del futur Estat català.
Entre l’Estat i el Municipi es situarien les divisions supramunicipals que són les comarques, i les divisions supracomarcals que són els Àmbits Funcionals de Planificació.
Oblidar-se d’aquest pas, del pas de realitzar una divisió territorial del país basada en criteris propis, seria com deixar créixer un arbre tort des del primer moment que surt el tronc.
L’essència d’un Estat i d’una Nació és la concepció que es té del territori que s’ocupa, per això sempre són presents els mapes a les aules de les escoles.
Tancar el ulls i imaginar-se un mapa de Catalunya amb una divisió territorial pròpia, d’això es tracta.
jaumecasanas.cat
JAUME CASAÑAS 