El futur de l’aeroport de Reus

7 nov.

Fa uns dies que l’últim avió de Ryanair va fer el seu servei a l’aeroport del Camp de Tarragona, tot un símbol de la crisi territorial que pateix el nostre país.

Un territori mesura la seva projecció exterior a partir de les infraestructures que hi són presents, i que depenen de la seva qualitat permeten una menor o major projecció. Si aquestes infraestructures són rentables, vol dir que el territori i la seva gent en fan un bon us i un bon servei, però com veiem aquesta ultima setmana no és el cas.

Molts ciutadans del Camp de Tarragona, conscient o inconscientment, hagin viatjat o no amb Ryanair, han pagat amb els seus impostos part d’aquest vols, doncs Ryanair, rebia una gran quantitat de subvencions per part de la Diputació de Tarragona, com per la Generalitat.

Però fent una reflexió més o menys pertinent, ens podríem preguntar: el problema de l’aeroport de Reus és un fet aïllat, conjuntural, o és fruit d’una problemàtica endèmica del Camp de Tarragona i de la incapacitat dels estaments polítics i socioeconòmics de tenir una perspectiva més enllà del oportunisme del moment?

Desgraciadament, la resposta correcte d’aquesta reflexió seria més aviat la segona. Aquesta resposta no només pel fracàs que representa la gestió de l’aeroport de Reus, com infraestructura territorial, sino que també cal afegir el rotund fracàs de la ubicació de la estació de l’AVE al Camp de Tarragona, que no permet al territori articular-se amb la potencialitat que hauria de tenir, un suma y sigue.

Un bon exemple del que podria haver estat però que al final, per la seva manca de planificació territorial de conjunt, és el cas de la transformació de la capital de les terres de ponent, de Lleida.

El creixement de Lleida i els seus voltants, s’ha pogut articular sobretot, gràcies al input territorial que ha representat la ubicació al centre de la ciutat de l’estació del AVE.

Segurament, aquest fet, a permès articular el territori de Lleida i projectar les seves potencialitats a una escala major. Això queda demostrat, amb l’influencia de la ciutat de ponent no només a la seva província sino que va més enllà i s’endinsa a l’interior de l’aragonesa Franja de Ponent.

D’aquí a un temps es podrà corroborar aquesta tesis, amb el resultat que suposarà per Girona la posada en marxa de la estació de l’AVE al vell mig de la ciutat.

Quina podria ser la moral de la historia?

Doncs que al Camp de Tarragona, en els últims 10 anys no s’ha estat a l’alçada de les circumstàncies ni de les expectatives. S’ha de reconèixer que s’ha fracassar, sense renunciar a un futur millor, però prenent consciencia dels errors, molts.

El tancament dels vols comercials a l’aeroport de Reus és l’epíleg d’aquest fracàs. Esperem doncs una reflexió profunda d’aquest últim vol de Ryanair. Perquè en un futur, esperem no molt llunyà, el futur territorial del Camp de Tarragona estigui a l’alçada de les circumstancies i de la seva gent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: